LA LLUNA EN UN COVE - Llegenda de Vilanova i la Geltrú

"LA  LLUNA EN UN COVE"

O perquè als vilanovins i vilanovines ens diuen llunàtics i somiatruites.

Aquesta llegenda ha passat d'avis a néts i, segons diuen, vol donar explicació a perquè els vilanovins i vilanovines som tan tossuts i volem portar a terme (i fins i tot aconseguir-ho) coses que en d'altres contrades creurien impossible.

Explica la llegenda que fa molts i molts anys, hi havia un pescador de Vilanova que com cada nit sortia amb la seva barca i tirava les seves xarxes a l'aigua per portar peix per vendre al mercat Però una d'aquelles nits, hi va haver una lluna plena molt clara i maca. La tranquil·litat de les aigües va fer que el seu reflex a l'aigua es veiés amb molta esplendor. Ell, en veure-la reflectida va quedar encantat amb tanta bellesa. Tant, que va quedar encantat per la seva llum i bellesa. Va llençar les xarxes per pescar-la i portar-la cap a casa, però sempre que ho intentava, la lluna s'escapava de les seves xarxes. Així una i altra vegada. 

Desesperat, va tornar cap a la platja, on va explicar el que passava a altres pescadors que escoltaven la seva història. El pescador va agafar un cove gran, que és una espècie de cistell de vímet que servia els pescadors per posar el peix que volien vendre al mercat, i va tornat on havia deixat el reflex de la lluna amb la intenció de pescar-la. Tota la nit s'hi va estar sense aconseguir el que pretenia.

Aquella notícia va recórrer tota Vilanova, i més quan cada nit de lluna plena sortia amb el seu cove per poder pescar la lluna i portar-la cap a casa.. Allò provocava el riure de tota la gent, que va començar a dir-li que era un pesca-llunes, i un llunàtic; d'altres diuen que li va quedat el renom de somiatruites.

I d'aquí diuen que s'explica perquè els vilanovins i vilanovines quan ens posem una cosa al cap no parem fins a aconseguir-la, perquè se'ns acuden coses que altres creuen impossibles i , malgrat tot, moltes d'elles les porten a terme, amb o sense èxit.